He escollit aquest projecte, ja que fa temps que estudio el camp del disseny inclusiu i m’interessa molt. Penso que és molt important que els dissenyadors es formin pensant en un disseny inclusiu, ja que dóna oportunitat a totes les persones de poder gaudir-lo.
En l’activitat anterior de Conceptualització i Estratègia, ja vaig anunciar que volia fer una reestructuració de la senyalística tot aplicant el disseny inclusiu, per exemple, incorporar el sistema Braille en senyals amb una mica de text, en els QR per a poder redirigir a un àudio explicatiu, etc.
En aquest projecte de l’agència InclusiveStudiopresenten uns conjunts de senyals sensorials en l’itinerari del Parc Natural del Garraf perquè les persones amb visió reduïda puguin gaudir d’aquest espai.
Quines decisions gràfiques i objectuals ha pres? Quina relació creus que tenen aquestes decisions amb l’objectiu i tipologia de projecte? Quin paper juga la identitat? Com presenta el projecte?
L’objectiu de InclusiveStudio és que els usuaris puguin percebre els espais naturals, no només amb el sentit de la vista, sinó també amb el tacte, l’olfacte i sobretot amb el sentit de l’oïda.
Pensen amb la identitat com a base del projecte de creació d’espais per garantir el seu èxit a llarg termini i incentivar l’espai amb trets distintius, orgull local, obertura al canvi i respecte pel passat.
També analitzen els trets físics o naturals distintius que contribueixen al valor històric i a la identitat.
La idea és comprendre social i culturalment l’espai amb la participació dels vilatans per incorporar valors i percepcions amb la finalitat de combinar el personal i subjectiu amb l’objectivitat.
Les decisions gràfiques s’han pres de forma en què l’objectiu d’aquestes sigui apropar un espai natural d’una manera sensorial a tot el públic. Que tots puguin apreciar la bellesa de l’entorn d’una manera interactiva, tant per la gent amb alguna discapacitat sensorial com a la que no en té.
El lloc escollit per a realitzar l’anàlisi de senyalística és el centre d’interpretació de la pesca de l’Ametlla de Mar, el poble on visc. És l’antiga confraria de pescadors que, en construir la nova, molt més gran, aquesta es va utilitzar com a centre d’exposició i de conferències.
Descripció del sistema de senyalística (fotografies i text)
La personalitat de l’espai:
Des de fora del recinte podem veure que està senyalitzat amb una gran “i” d’informació. També hi ha unes lletres que indiquen “Confraria de Pescadors” i un altre cartell que indica “Costa Daurada”. Entenem que serà algun punt d’informació turística.
Confraria de Pescadors a l’Ametlla de Mar
Només entrar ens trobem a mà esquerra un gran cartell que anuncia “Exposició de Vaixells” i a mà dreta la recepció. Podem veure que no és un recinte molt gran, però si espaiós i prou alt. Amb el que primer m’he fixat és amb la recepció, plena de cartells informatius. Després, m’he fixat en les arques de l’arquitectura. És un lloc lluminós i agradable.
Si seguim avançant ens fixem en la sala assenyalada com Exposicions. És un senyal gran i fàcil d’entendre. Dins, hi ha senyals que diuen “No tocar”, el senyal de l’extintor, una mica amagada, i el senyal de sortida.
Si sortim, seguidament ens trobem amb els banys. El senyal, que diu WC, està ubicada a l’extrem esquerre, pel que fa difícil veure-la a primer cop d’ull. Hauria d’estar col·locada més al centre.
Ens anem trobant més senyals de sortida que indiquen les sortides d’emergència.
En general, és fàcil orientar-se per l’espai ja que es tracta d’un recinte petit, però si que trobo a faltar senyals en les sales que indiquin que es tracta d’una exposició, ja que aquesta només la trobem en la primera sala.
Quan ens trobem a la sala principal, veiem que hi ha una sala gran tot recte. Els senyals de sortida d’emergència estan una mica mal col·locades, ja que es troben al sostre.
L’exposició no té cap ordre i dificulta una mica la ruta a seguir, però és bastant intuïtiu, ja que el recinte no és molt gran.
El sistema de senyalística:Tots els espais que hi ha al recinte estan senyalitzats amb un cartell de sortida, l’extintor i cartells de no tocar. Com ja hem comentat anteriorment, els cartells de sortida d’emergència no es veuen prou bé en la sala ubicada dins de la sala principal. El cartell del WC no es veu massa bé, s’hauria de posar al centre. Dins dels WC no hi apareix cartell referent a bany d’homes o de dones, t’has de fixar segons l’estil del bany i interpretar-ho. Possiblement seria una millora a introduir, ja que no tothom pot endevinar-ho. A recepció hi ha massa informació de cartells que podrien evitar-se.En general, en tot el recinte veiem un excés de cartells que es podria evitar introduint informació en format QR, ara que, amb la situació de la covid-19 s’han utilitzat tant i tothom entén. El cartell de l’extintor de la sala d’exposicions s’hauria de canviar de lloc, ja que la pissarra que el tapa, tapa també, per complet, l’extintor en si. Podem veure que també hi ha cartells per indicar on estan els desinfectants i l’ús obligatori de mascareta al recinte, arran de la situació que estem vivint.
Els usuaris:El primer que fan els usuaris en accedir al recinte, és anar a recepció. Allí demanen informació sobre l’itinerari a seguir o informació genèrica del poble, ja que el centre també és un punt d’informació turística.Una vegada allí, comencen l’itinerari en la sala d’exposicions que és troba a l’esquerra. Dins de la sala hi ha massa cartells informatius que sobrecarreguen, cosa que es podria resoldre amb codis QR, àudio descripció…Per anar als lavabos també hi detectem un problema, ja que, des de l’entrada no es veu el senyal de WC perquè està col·locada a l’extrem esquerre de la porta. Una vegada dins, els usuaris no saben quina porta els pertoca, ja que no estan senyalitzades com a homes o dones, han d’entrar i descobrir quina els hi correspon. Faltaria doncs, ficar dos senyals per diferenciar els lavabos i evitar aquestes confusions.Un altre problema que detectem amb els usuaris és que, l’única sala senyalitzada és la primera al costat de l’entrada. Les altres dues no estan senyalitzades com a “sala d’exposicions” i no s’entén si formen part de l’itinerari o no. Dins d’aquesta sala que es troba a la sala principal, veiem que hi ha molt text i poca fotografia com en la sala d’exposicions. Al costat hi ha una altra petita sala amb una exposició de fauna marina amb senyals que indiquen “no tocar”.
Reflexió personal sobre el sistema analitzat
Un cop analitzat l’espai, hem pogut comprovar que està bastant senyalitzat, però que presenta alguns problemes. El target del centre d’interpretació de la Pesca és gent turista que busca informació sobre el poble, sobre la història o informació turística, i que vindran un cop i no tornaran, per tant, no coneixen l’espai. És per això, que l’espai ha d’estar ben senyalitzat per a evitar confusions i fer sentir còmode a l’usuari.
Gràcies als documents facilitats i a l’entrevista a Manel Gràvalos, m’he adonat que estem sobrecarregats d’informació que, a la vegada ens ajuda, però al mateix temps ens molesta i incomoda. En la sala d’exposicions que ens trobem només entrar al recinte, veiem una sala amb més cartells informatius que pas exposició de peces de pesca, fet que em va sobtar i anguniar a la vegada. Hem d’aprofitar les noves tecnologies i incorporar-les per poder gaudir d’una millor experiència. Com diu Gràvalos, el que ens interessi ja ho buscarem, igual que quan ens trobem un tipus d’ocell i volem saber les seves característiques.
En general, veig un problema en la col·locació dels senyals: els senyals importants com l’extintor, en algunes sales estan amagades; el senyal de sortida d’emergència, a la saleta que es troba a la sala principal, no es veu bé, ja que es troba al sostre; a la primera sala que ens trobem en entrar, la d’exposicions, aquesta sí que ve senyalitzada, però les altres dues no, fet que desorienta a l’usuari al no saber ben bé si forma part de l’exposició o no.Penso que hi ha una manca de coordinació amb els senyals i manca d’algunes imprescindibles, com la que hem comentat dels WC.
Mai m’havia parat a pensar en la senyalística, ni en què fos tan important i estigués tan instaurada en la nostra societat, però, és el cert és que la trobem cada dia allí on anem i ens serveix per dirigir-nos i, a la vegada, limitar-nos a l’hora de viure en societat.
“La antropología aplicada al diseño es una propuesta teórica y metodológica que el diseñador emplea con la intención de describir o interpretar el universo simbólico del usuario. En el establecimiento de la relación diseñador-usuario se propone la aplicación del método etnográfico dentro de un proceso de significación.” […]
“El diseño se ha preocupado únicamente por la funcionalidad estética, empero, de lado se
queda la representación social de lo simbólico. La identificación morfológica responde a la
necesidad de una lectura simbólica de la realidad. El sistema de representaciones del usuario
trasciende la realidad exterior y es por esto que a partir de una aplicación del método etnográfico
en diseño, el diseñador puede acercarse a esas dimensiones más profundas de la realidad.”
(Gerrero Arias, 2010)
L’ Objecte
Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?
Després d’haver entés què és l’antropologia aplicada al disseny, passem a analitzar l’objecte que he escollit.
Tinc una màquina de fer punta des dels 6 anys. Me la va regalar el meu avi, i a dia d’avui, després de 16 anys, encara està en perfecte condicions i funciona, que és el millor. El meu avi va morir fa onze anys. Sempre vam tenir un víncul molt fort. Els meus pares treballaven molt i quasi bé eren els meus avis qui em cuidaven. Sempre em comprava “xorrades” quan venia a veurem a casa o al sortir de l’escola, i aquesta màquina de fer punta em va ajudar a passar un trauma, ja que va ser l’última cosa que em va poder regalar. Li tinc molta estima.
La cosa es que aquesta màquina de fer punta ha fet algunes voltes. Recordo que me l’enduia a tot arreu i, esclar, algun dia l’havia de perdre. Així va ser, i la rabieta que em va agafar no va ser poca. Tant que el meu avi, amb el meu pare, es van passejar per tot el poble seguint el recorregut que haviem fet, per veure si la trovaben. Finalment, la van trobar i se’m va treure el disgust de cop.
La tinc a l’escriptori de la meva habitació i sempre que la veig me’n recordo d’ell i d’aquest moment.
Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat? A quina “necessitat universal” respon? Quines són les pràctiques socials amb què es relaciona?
La màquina de fer punta està elaborada amb plàstic, concretament PVC amb les fulles d’acer inoxidable, ja que no s’han oxidat amb el pas del temps. També hi ha una pegatina impresa que cobreix el cilindre feta de plàstic i paper.
La necessitat a la que respon és a la de fer punta als llapis. Es relaciona amb l’escola, amb els nens, amb l’oficina, un escriptori… ja que són els llocs on més utilitat se li dona. També la podem trobar en un bany per a fer punta als llapis de maquillatge, o també hi ha maquinetes per als vegetals, per a que les “virutes” tinguin una forma espiral.
Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contextos culturals o èpoques històriques?
Abans, per afilar els llapis s’utilitzaven navalles, gavinets i inclús amb paper de vidre, però els talls eren molt desiguals i es tirava molt de material.
Les primeres maquinetes van nèixer a França al voltant del 1822. C. A. Boucher , un matemàtic francés, necessitava tenir els llapis ven afilats i amb precisió per al seu treball i va inventar la primera maquineta per resoldre la seva necessitat. Però mai es va registrar la seva patent fins que al 1828, Bernard Lassimonne, la va registrar. El seu invent disposava d’unes petites llimes de metall orientades a noranta graus en un bloc de fusta i mitjançant fricció, afilava la punta. No obstant això, les primeres màquines eren massa aparatoses, pesades i complexes de fabricar, i no eres més ràpides que fer punta amb un gavinet.
No va ser fins al quan, el també francès, Thierry des Estivaux, va millorar el disseny col·locant una fulla en una obertura lineal d’un orifici cònic. D’aquesta manera, a l’introduir el llapis i girar-lo, s’extreu un tall que surt per aquesta obertura en forma d’encenall.
A partir d’aquí es van fer millores de l’instrument i van sorgir maquinetes elèctriques, de manivella, les portatils que utilitzem a dia d’avui…
Al ser un objecte molt bàsic, no se li han apropiat funcions diferents que a la que desenvolupa. S’ha convertit en un instrument mundialment conegut. Qualsevol nen, estudiant, d’arreu del món, en té una.
El que si ha canviat en la història és a qui se li asscoiava. Abans ho utilitzaven gent més gran per a treballar, sobretot en escriptura, en arquitectura, matemàtiques… Poc a poc es va utilitzar en les escoles i ara ho associem a material escolar, amb nens.
Com a funcions simbòliques podem trobar gent que col·lecciona maquinetes de fer punta. El col·leccionisme es va convertir en una forma d’oci a l’Edat Moderna. Els reis, l’Església i la gent noble, reunien exemplars bells, rars, valuosos o difícils de trobar al món natural, però també a l’arqueològic, en el món quotidià… Llavors, podriem dir que, tenir més peces valuoses o tenir una peça única, donava al col·leccionista valor i prestigi. També hi ha col·leccions que no només tenen un valor físic, sinó sentimental, i que, simplement es col·leccionen pel record, com per exemple, col·leccionar imans dels llocs que has visitat, no és que l’objecte tingui un valor físic, però si emocional.
Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?
Els objectes que veiem porten informació sobre les cultures, informació de les persones. Porten idees, creences o habilitats pertenents a cultures diferents.
Els antropòlegs poden estudiar com les persones utilitzen certs objectes, quins significats els donen o com els objectes modifiquen les nostres vides. Alguns antropòlegs també treballen amb enginyers i dissenyadors millorant les experiències amb aquests objectes.
I es que en el disseny mirem d’entendre les necessitats dels usuaris i el context en el que es troben.
La relació entre el disseny i l’antropologia és la búsqueda d’informació de la cultura passada i present, i del context en que es troben els usuaris, preocupant-se per entendre les seves necessitats i eleccions.
Benvinguts al meu Folio personal. Aquesta entrada s’ha generat automàticament, i serveix per explicar la plataforma acadèmica de portafolis.
Folio és una plataforma acadèmica, desenvolupada per la UOC i basada en WordPress per a permetre a la comunitat acadèmica interactuar de forma rica i oberta. Permet presentar treballs a l’aula, al professorat, a la comunitat o en obert.
Es probable que en aquest espai hi hagi continguts que no siguin visibles si no formes part de la comunitat acadèmica fins que no entris al Campus i a Folio.
Si es tracta del teu espai personal, pots entrarper a començar a editar-lo!
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.